METROPOLITAN ÒPERA: arribar i moldre!

LA METROPOLITAN OPERA: Vaig veure una obra de ballet amb la coreogràfia d'un home que pel què sembla aquí és molt important...Música d'Stravinsky, en alguns moments insoportable, d'altres preciosa...la coreografia senzillament PERFECTE!





















L'interior de l'edifici és preciós! Són com unes porxades a l'estil de l'Alambra i arreu dels passadissos hi pengen les fotografies dels espectacles ja fets...tot i que hi van haver tres actes el fet de poder passejar-te pels passadissos et feia l'espera mooolt curta!






















Fins i tot els lavabos eren macos! Les dones hi anaven per empolaïnar-se, jejejej...plenes d'abrics de pells i ben enjoiades!

Mes fotos!!

Hey! Aquí us poso les fotos dels primers dies a NY!

La primera foto just despres de baixar del taxi:




















Passant mooolt fred pels carrers de NY amb el Xavi!Moooolt abrigats!!



















Jo a la porta de la universitat, tot i que era cap de setmana i el curs encara no havia començat ens hi vam acostar per a tocar la porta...ACONSEGUIT !!!



















El Xavi i jo passant moooolt fred al Metro, a l'estació del carrer 116, la línea vermella (1-2-3) El que sempre agafo per baixar al centre...el sistema de metros és una mica complicat al principi, per exemple: La línea vermella té aquests tres números assignats. El número 1 fa el recorregut de la línea parant a totes les estacions, però el 2 i el 3 se'ls diu express, és a dir, que es salta algunes estacions per a poder anar més ràpid......

Us imagineu que la línea verda (L3) de Barcelona tingués diferents vagons amb diferents parades, uff, seria un caos! Aquí tenen la ciutat foradada com un formatge de"Gruyere".

Bé doncs, per fi podeu veure el pis on estic a Harlem!! :)

TRAILERS DE LES PEL.LÍCULES COMENTADES

Llegiu-vos abans les crítiques:

CHILDREN OF MEN



LITTLE CHILDREN




NOTES ON A SCANDAL

SECCIÓ: Pel.lícules recomenades

CHILDREN OF MEN:

Què passaria si de sobte la humanitat es tornés infèrtil i no poguéssim tenir descendència? La pel.lícula arrenca amb la mort de Diego Ricardo, el nen més jove de la humanitat, un noi d'uns 18 anys 4 mesos 20 dies 16 hores i 8 minuts; la població mundial està completament commocionada davant dels televisors. El món s'ha tornat gris, els atemptats i els saquejos succeïxen a diari, i la gent ha perdut l'esperança, el caos regna arreu.


Però encara hi ha una petita llum d'esperança...el protagonista coneixerà la última noia embarrassada, el seu objectiu serà aconseguir salvar a la mare i al nen que porta dins seu, conduïnt-los cap a un vaixell on es desenvolupa un projecte per a repoblar el món amb els últims infants. La guerra cívil i la pèrdua de valors faran gairebé impossible el camí cap a la salvació. Una pel.lícula imprescindible! Emociona, impacta i fa reflexionar.



LITTLE CHILDREN:

Aquesta és la història d'amor entre un home que està opositant per a ser advocat i una dona que escriu la seva tesi. Els dos estan casats, però una tarda mentre juguen a gronxar els seus fills respectius, s'enamoren.

La turbulenta història d'amor els farà intentar trencar els seus matrimonis i escapar junts com un caprici sense sentit, com dos nens petits que patalegen davant d'una botiga de llaminadures.

El guió és impresionant i la veu en off de les millors que he sentit mai!!

NOTES ON A SCANDAL:

Tot comença durant el primer dia d'escola a un institut de Gran Bretanya. La veterana professora Barbara Covett ordena i prepara els quaderns pels nous alumnes mentre descobrim l'arribada d'una jova professora de plàstica al centre. L'amistat entre les dues professores és ràpida, gairebé passional, però la senyora Covett amaga alguna cosa...una atracció secreta -només descrita al seu diria personal- cap a les noies.


Tot canviarà quan de sobte la jova professora li confessi a la senyora Covett el seu affair amb un alumne de tan sols 15 anys. Des d'aquest instant, l'experimentada i disciplinada professora tindrà al seu poder el gran secret.
Mica en mica, i jugant amb la importància que podria tenir el fet de treure a la llum el secret, la professora Covett li exigirà una amistat més forta, un compromís gairebé malaltís, la gelosia la fa embogir. Fins a quin punt podrà soportar el xantatge? Com acabarà la història d'amor entre la jova professora i l'alumne? Prepareu-vos!! És una pel.lícula d'emocions fortes, fa posar els pèls de punta! No us la perdeu! La professora Covett (JUDI DENCH) nominada a l'Oscar!

SECCIÓ: LA CANÇO DEL DIA

Uf, quins records aquesta cançó!
Tot i que ja fa temps que sona, em segueix encantant!!!
El video es veu molt senzillet, però funciona molt be! No em puc imaginar al pobre director artístic fent l'escenari de les escales amb aïgua.jejej...

Ja tinc pis!

Si! Com ho sentiu! Després d'una recerca interminable per tota l'illa de Manhattan he trobat un pis compartit a l'inici del barri de Harlem. Tot i la mala fama que encara arrossega aquest barri, deguda a l'explosió que va tenir una droga com el crack al llarg de la dècada dels vuitanta, actualment la gran majoria de gent que arriba a l'illa no té més opció que establir-se en aquest barri de voreres amples i veïns principalment del Senegal.

Els preus prohibitius de la part més baixa de la ciutat (Downtown) estan fent que les famílies i molta gent jove es traslladi a viure a Harlem, on està ple de Delhis (colmados) i Laundrys (l'establiment per fer la bugada). Aquí poca gent té el privilegi de disposar d'una rentadora a casa, així que el què cal fer és anar recol.lectant la roba bruta dins d'un cistell. Quan ja està tot brut te'n vas a la Laundry i amb una targeta magnètica pagues la rentadora i la secadora.....és tot un procés!! Deixes la roba rentant-se mentre mires la tele americana, o parlés amb l'amo de la tenda.





Comparteixo el pis amb un noi Mexicà que es diu alex, treballa com a ajudant de producció a la MTV 3 ( la mtv per a sud-amèrica) i sembla molt bon tio. Té una habitació que medeix 2 per 2 però la té mooolt ben amortitzada. Jo de moment estic a la part amb més llum de tota la casa, tinc dos finestrals que donen al carrer i mentra la llum del sol quasi tot el dia. El llit és enorme i encara he de moure alguns mobles que no m'acaben d'agradar, però em sembla que acabaré trobant el meu estil (he d'anar a l'ikea) jejej...

La veritat és que ara em sento molt més tranquil, ja he pogut obrir maletes i fer-me meu el meu propi espai. Ara ja teniu un lloc on poder dormir, a només 4 minuts del metro que et deixa al centre amb 10 minuts i a una zona molt tranquila i agradable. No us podeu ni imaginar els pisos que m'han arribat a ensenyar! Des d'un home d'uns 40 anys cubano que vivia al vell mig de la ciutat dins d'un pis a on si un aixecava un braç l'altre s'havia de moure, fins a un pobre noi d'uns 27 anys que tenia la casa separada amb cortines per a poder aprofitar totes les habitacions i intentar que els nous llogueters no ens n'adonessim. Terrible!!

La meva rutina a partir d'ara serà: LLevar-me, esmorzar o café ràpid al Delhi, agafar el metro direcció downtown, fer 6 parades i baixar a la 68 amb Hunter College.
Anar a classe, prendre apunts en anglès com bonament pugui, pregar perquè no em preguntin masses coses en veu alta, agafar el metro, baixar fins al centre ( a la 23 amb la 6a avinguda) i anar al gimnàs, intentar concentrar-me en fer gimnàs i no quedar-me embobat amb les cançons de l'iPod, anar al súper, comprar menja bo i sa, fer mooolta feina i viure al màxim la ciutat.....

trailer dels curmetratge de final de carrera a l'ESCAC

Malgrat l'opinió que tinc sobre el funcionament de l'ESCAC he de reconèixer que també hi he passat moments inolvidables. Les nits interminables sense dormir mentre construïem decorats, dormir en un sofà en mig dels focos, pintar parets, empaperar els panots, però sobretot riure molt i patir moltíssim perquè tot estigués preparat pel dia del rodatge. En aquest video podeu veure el tràiler del curtmetratge de final de carrera en el que tant jo com l'Alexandra vam fer la direcció artística.


Van ser 6 decorats diferents al plató més l'ambientació d'un local que vam canviar completament pel rodatge de les seqüències del club privat. Els decorats més treballats van ser el de la sala hexagonal de la orgia i el de la sala de la "cadira kamasutra". Ja tinc ganes de veure el resultat de la resta de decorats i tot el curtmetratge. Una abrassada a tot l'equip de swingers, el curt més transguesor de l'ESCAC.

VOLTANT PER INTERNET

Avui abans de sortir cap al gimnàs i de visitar el sisè pis per veure s'hi m'agrada he descobert aquesta petita peça...la pel.lícula que Walt Disney i Salvador Dalí van començar ja fa uns anys.

És un trailer, no tinc ni idea ni de si s'acabarà, ni de l'argument, però sembla realment impressionant.

SECCI0: LA CANÇO DEL DIA

Artist: Madonna
Song: Erotic
NBC CONFESSIONS ON A DANCE TOUR

EXPOSICIO ROBERT WILSON

El passat divendres 2 de febrer vaig anar a veure una exposició de l'escenògraf-fotògraf Robert Wilson. Tot i no haver-ne sentit a parlar mai hi vaig anar molt recomenat pels meus companys de pis. Després de caminar uns minuts per la zona sud-est de la ciutat, i cada vegada allunyant-nos més de la zona cèntrica vem arribar a un barri d'edificis d'estil industrial amb poca vida, semblava que ens haguessim traslladat a Manchester. L'exposició estava dividida a dos edifics diferents.

Al primer hi havia un video art: tractava d'una projecció a mides gegantines (una paret de 14 per 5 metres). A la imatge s'hi podia veure a l'actriu Winona Ryder amb unes flors al cap enterrada només fins a la part del coll amb una muntanya de sorra. Sobre la muntanya hi havia un bolso vermell, un raspall de les dents i una mena de màquina petita que no se'n podia distingir la funció...es feia de nit, de dia...i així anava fent un cicle interminable. De fons se sentien uns violins molt aguts que acompanyaven el moviment de la llum.

Al segon edifici em va impressionar moltíssim la galeria en sí. L'artista ha aprofitat el llençament d'una nova gamma de televisions de plasma d'alta definició d'última generació i les ha fet servir com suport per a la seva obra.
Eren tot un seguit de passadissos blancs, interminables, que només s'il.luminaven pels colors de les imatges de l'artista. Totes les imatges eren retrats de diferents actors, actrius i personatges de la cultura. Cada una de les imatges es projectava a través d'una pantalla de plasma situada en format vertical, com si es tractés d'un cuadre però els personatges es podien moure lleugerament. Contant que hi havien unes 40 imatges i que cada pantalla de plasma (d'alta definició) costa 3000 euros (mínim), imagineu-vos el pressupost de l'exposició!



Bé, a mi personalment em va impressionar més la galeria i la qualitat de l'exposició que les obres en si. Vaig trobar que els hi faltava una mica més de dramatisme, i sobretot algun missatge més clar. Li agrada molt jugar amb els colors de fons plans i un personatge amb un atrezzo curiós. Resultat: exposició: bé tirant a notable, galeria: impressionant!!

NY

Això és tot el que veus les dues primeres setmanes mentre camines per la ciutat.

EL MEU PRIMER POST DESDE NOVA YORK

Avui dia 4 de febrer del 2007 innauguro el meu primer post.

Ja fa ben bé dues setmanes que vaig arribar a Nova York, tot i que em sento com si ja portes molt temps aquí. Tot va ser una mica precipitat però finalment va ser possible coordinar paperassa, vols d'avió i maletes amunt i avall. La veritat és que no em pensava que em fos possible poder encaixar amb tanta serenor tot el que m'ha passat en tant poc temps, però sembla que de moment les coses van tirant endavant.

Ha estat un procés de gairebé un any...des de l'examen del Toefl fins a l'embaixada dels estats Units a Madrid. Em vaig recòrrer tota la ciutat amb la moto, vaig enviar deu mil documents per missatger, vaig fer visites a l'institut on vaig fer el batxillerat, al meu metge de capçalera, a persones desconegudes que em van ajudar a tirar endavant documents necessaris per poder marxar...totes elles em van donar molts ànims.

I sembla mentida però finalment estic passejant pels carrers de Nova York tant tranquil, mentre porto les bosses del supermercat, mentre carrego la roba per anar a fer la bogada a la laundry, mentre veig l'Empire State de lluny, mentre les olors i els fums que surten de les clavegueres de la ciutat m'escalfen momentàneament i em fan oblidar el fred penetrant que corre ràpid pels carrers.

Em només 2 setmanes he vist tantes coses i tant espectaculars que no sé ben bé per on començar. Des de l'Opera de La Boheme fins a un espectacle de dansa del ballet de la ciutat de Nova York. He anat al Metropolitan Museum on tenen obres indescriptibles, i el més important he descobert que la ciutat m'ha rebut amb els brassos oberts...tinc la sensació que em sentiré molt bé aquí. La gent és molt amable i de seguida tenen ganes de saber coses de tu, els hi encanta preguntar i preocupar-se per tot...(tot i que també és cert que després sempre esperen una bona propina de tu) jejeje....

Bé, només dir-vos de d'aquí que ja us trobo molt a faltar, que espero que em vingueu a veure i que, mentre miro per la finestra del piset de Harlem on estic, a vegades em sento molt a prop vostre...total...només ens separen sis hores de difèrncia.

UN PETÓ A TOTS!