EL MEU PRIMER POST DESDE NOVA YORK

Avui dia 4 de febrer del 2007 innauguro el meu primer post.

Ja fa ben bé dues setmanes que vaig arribar a Nova York, tot i que em sento com si ja portes molt temps aquí. Tot va ser una mica precipitat però finalment va ser possible coordinar paperassa, vols d'avió i maletes amunt i avall. La veritat és que no em pensava que em fos possible poder encaixar amb tanta serenor tot el que m'ha passat en tant poc temps, però sembla que de moment les coses van tirant endavant.

Ha estat un procés de gairebé un any...des de l'examen del Toefl fins a l'embaixada dels estats Units a Madrid. Em vaig recòrrer tota la ciutat amb la moto, vaig enviar deu mil documents per missatger, vaig fer visites a l'institut on vaig fer el batxillerat, al meu metge de capçalera, a persones desconegudes que em van ajudar a tirar endavant documents necessaris per poder marxar...totes elles em van donar molts ànims.

I sembla mentida però finalment estic passejant pels carrers de Nova York tant tranquil, mentre porto les bosses del supermercat, mentre carrego la roba per anar a fer la bogada a la laundry, mentre veig l'Empire State de lluny, mentre les olors i els fums que surten de les clavegueres de la ciutat m'escalfen momentàneament i em fan oblidar el fred penetrant que corre ràpid pels carrers.

Em només 2 setmanes he vist tantes coses i tant espectaculars que no sé ben bé per on començar. Des de l'Opera de La Boheme fins a un espectacle de dansa del ballet de la ciutat de Nova York. He anat al Metropolitan Museum on tenen obres indescriptibles, i el més important he descobert que la ciutat m'ha rebut amb els brassos oberts...tinc la sensació que em sentiré molt bé aquí. La gent és molt amable i de seguida tenen ganes de saber coses de tu, els hi encanta preguntar i preocupar-se per tot...(tot i que també és cert que després sempre esperen una bona propina de tu) jejeje....

Bé, només dir-vos de d'aquí que ja us trobo molt a faltar, que espero que em vingueu a veure i que, mentre miro per la finestra del piset de Harlem on estic, a vegades em sento molt a prop vostre...total...només ens separen sis hores de difèrncia.

UN PETÓ A TOTS!